martes, 8 de mayo de 2012

Sal oberta/ Sal abierta

Mai cap amant no ha gosat arribar
al lloc extrem des d’on tu m’acarones.
De dins enfora, amor, sento les ones
iem faig areny i duna i penyalar.
Sorra i record de demà, mans enceses
pel risc, mirall de l’ombra de l’ahir
que et congrià i et féu hoste de mi,
jo visc en tu, en les teves escomeses.
Tu vius en mi i et mous pel clos comú
-aigua a l’aguait de les veus de la terra
que esborra amb sal el rastre de la guerra-
¿Sents el llevant com tempta, cor dejú
els molls remots on l’urc se’m desaferra?
Creixent en tu, la mar i jon som u.

------------------------------------------

Nunca ningún amante osó llegar
a los lugares que tú me acaricias.
De dentro a fuera, amor, siento las olas
y me hago arenal y duna y peñasco.
Recuerdo de mañana, arena, manos,
del riesgo, ardiendo espejo de la sombra
del ayer que a ti te hizo huésped mío,
yo vivo en ti, en tus acometidas.
Vives en mí, en el común cercado
-agua atenta a las voces de la tierra
que con sal borra el rastro de la guerra-
¿Oyes cómo el levante tienta, alma en ayuno,
muelles remotos donde el orgullo me cesa?
Creciendo en ti, el mar y yo ya somos uno.

Maria-Merçe Marçal