Si eres una onada, series el meu joc favorit.
Si m’estimaves
sempre, series la plenitud.
Si eres una manera de parlar, series
el diàleg.
Si ploraves inquieta, et buscaria i no et
trobaria.
Si eres una posta de sol, series la més bella de
totes.
Si eres un arbre, series un cedre.
Si ostentaves
colors, series blanca i vermella.
Si eres la neu, passaries
enllà.
Si eres una substància, series el bàlsam.
Si eres
substituïda, series la fusta d’una columna.
Si jo era un
vaixell, et duria al bell davant de la proa.
Si no eres una
noia, series una rosa boscana.
Si eres un estel invisible,
series el mutu amor.
Si em circumdaves suaument i et dissolies,
series el
serení de la nit que mulla els arbres.
Si
defallies, series un escut romput.
Si eres una flor, mai no
t’apagaries.
Si llampeguejaves, series talment una pedra
encastada
del color del flux del mar.
Si et veia en
qualsevol indret, t’assenyalaria a tu.
Si eres indiferent,
series el crepuscle.
Si em miraves distretament, series la meva
esperança.
La teva presència em sembla la forma més plaent de
la
mateixa harmonia.
Si la música s’omplia de tu,
brollaria un acord greu i
planyívol.
Si eres un trèvol,
series la clau de l’aurora.
Si eres la suavitat, series el pes
de l’aigua.
Si eres la tristesa, series els dies i el
temps.
Si eres un desig, series passió desplomada.
Si eres
la lluna, series una ala.
Si eres un rellotge, series un cercle
profund.
Si eres l’espai, en series meitat i centre. Si no
eres un estel favorable, series una roca que defensa
un
territori.
Si t’amagaves de mi per sempre més, series la
nit
circumdant.
Si eres un camí, series la riba del
mar.
Si eres un jardí, series un astre de flors.
Si eres
un paisatge, series un bosc que respira.
Si eres un anell,
series irrompible per sempre més.
Si eres ombra densa, series
un camí entre els astres
diàfans.
Si eres una tarda,
series un dia.
Si eres un any, series un segle.
Si eres un
soroll, series el soroll d’unes passes que
ressonen sentides
en secret.
Si eres un pedestal, series una illa blavenca.
Si
el món era romput a trossos, series el seu silenci.
Si
inclinaves més el front, el cor dringaria clar.
Si sospires, el
temps que passa esdevé dolç.
Si t’enfiles pel cel, en la
meditació et trobo.
Si eres una boleta, series una sola gota
d’aigua.
Vius en el sentit de la flama, no en el de la
cendra.
Si eres un nombre, series una quantitat inacabable.
Si
mudaves de forma, series una muntanya obscura i
agradable.
Si
eres l’oratge, dormiries damunt una cua de colors.
Si et
coneixia la pluja, cauria al lloc que tu indicaries.
Si
intentaves de salvar algú, l’ompliries d’espigues.
Si eres
una paret, t’escudarien els arbres.
Si queia la llum, series
la copa de cada dia.
Cobriries la joventut, si eres la
matinada.
Si passava la tardor, tu series la primavera
imminent.
Si eres un color, series l’alegria del sol en un
bancal
d’herba.
Si eres una veu, tindries el color d’un
perfum.
Si eres un perfum, tindries la veu del color que et
duria.
Si eres un vidre, apagaries els sospirs.
Si eres un
desert, onejaries sense cap límit
Si eres una paraula, series
estimar-se.
Si eres un ídol, jo prepararia la teva adoració
als santuaris.
Si eres tèbia claror, et voltaries de ramats.
Si
eres una gota de sang, il.luminaries.
Si el món de vida era tot
solitud i caos, ja estaries destinada
a manifestar-te.
Si
el món era una boirosa caverna, en tu convergirien
infinituds.
Tu
ets el més bell reflex de la Imatge primordial
Que enllà dels
temps es multiplica inexpressable
Joan Brossa
